dimecres, 23 d’abril del 2008

RECULL DE LES MEVES MARATONS

Fa anys, l´agost del 2000 concretament, vaig començar a córrer per culpa d´una aposta amb uns amics del País Basc i Navarra, tots ells grans corredors.

Fins aquell moment, per mi, córrer era la tonteria més gran imaginable.

Com podia ser que algú hi trobés el gust a una activitat que et feia patir per acabar al mateix lloc d´on havies sortit, tot sol, sense equip, sense pilota, sense pavelló.... una bogeria de totes totes, t´ho miressis per on t´ho miressis.

Aquella aposta em va cambiar la vida.

No vull dir, ni molt menys, que sigui la cosa que me l´ha cambiada més, ja que afortunadament la meva vida és molt més que això: tinc una familia meravellosa de dalt a baix, amb dues nenes que valen tot l´or del món, uns amics boníssims i un entorn social que molta gent envejaria, però des d´aquell dia em trobo molt millor fisica i mentalment i això es nota en tots els aspectes de la vida.
Aquell dia d´agost, però, mai m´hagés imaginat que un dia arribaria a estar tant enganxat a aquesta droga, ni que hauria acabat ni una sola marató, i molt menys el Marathon des Sables.

Al meu cap hi ha moltes proves a disputar, molts reptes per aconseguir, molts maratons per endevant i molts i molts km per disfrutar.

A partir d´ara intentaré que res quedi només a la meva memòria i explicar una mica de les sensacions i el que ha envoltat cada marató.
Les que ja estan fetes ens haurem de refiar de la memòria i tenir clar que la crònica pot veure´s afectada pel pas del temps i per sentiments subjectius fruit de la prespectiva llunyana. Les que faci a partir d´ara potser no reflexaran això però seràn més vives i intentaré que escrites en calent.
No se quantes n´hauré fet el dia que pel motiu que sigui no en pugui correr més, però estic segur que les que hagi fet les hauré disfrutat, patit, compartit, i formaran part de la meva petita historia i de la de la meva familia i m´agardaria que fossin el motiu de que les meves filles estiméssin l´esport i la vida sana.

Sé que un dia, d´aquí a uns quants anys, totes dues correran alguna marató amb mi i qui sap... jo els he promès acompanyar-les l´any del seu debut al Marathon des Sables.