Fa anys, l´agost del 2000 concretament, vaig començar a córrer per culpa d´una aposta amb uns amics del País Basc i Navarra, tots ells grans corredors.
Fins aquell moment, per mi, córrer era la tonteria més gran imaginable.
Com podia ser que algú hi trobés el gust a una activitat que et feia patir per acabar al mateix lloc d´on havies sortit, tot sol, sense equip, sense pilota, sense pavelló.... una bogeria de totes totes, t´ho miressis per on t´ho miressis.
Aquella aposta em va cambiar la vida.
No vull dir, ni molt menys, que sigui la cosa que me l´ha cambiada més, ja que afortunadament la meva vida és molt més que això: tinc una familia meravellosa de dalt a baix, amb dues nenes que valen tot l´or del món, uns amics boníssims i un entorn social que molta gent envejaria, però des d´aquell dia em trobo molt millor fisica i mentalment i això es nota en tots els aspectes de la vida.
Aquell dia d´agost, però, mai m´hagés imaginat que un dia arribaria a estar tant enganxat a aquesta droga, ni que hauria acabat ni una sola marató, i molt menys el Marathon des Sables.
Al meu cap hi ha moltes proves a disputar, molts reptes per aconseguir, molts maratons per endevant i molts i molts km per disfrutar.
A partir d´ara intentaré que res quedi només a la meva memòria i explicar una mica de les sensacions i el que ha envoltat cada marató.
Les que ja estan fetes ens haurem de refiar de la memòria i tenir clar que la crònica pot veure´s afectada pel pas del temps i per sentiments subjectius fruit de la prespectiva llunyana. Les que faci a partir d´ara potser no reflexaran això però seràn més vives i intentaré que escrites en calent.
No se quantes n´hauré fet el dia que pel motiu que sigui no en pugui correr més, però estic segur que les que hagi fet les hauré disfrutat, patit, compartit, i formaran part de la meva petita historia i de la de la meva familia i m´agardaria que fossin el motiu de que les meves filles estiméssin l´esport i la vida sana.
Sé que un dia, d´aquí a uns quants anys, totes dues correran alguna marató amb mi i qui sap... jo els he promès acompanyar-les l´any del seu debut al Marathon des Sables.
1 comentari:
, Tolosa, bon repertori, molt bo. Ja et vaig dir que jo mde gran vull ser com tú. Els meus són BCN 07, Empúries 07, Florència 07 i BCN 08, també tinc els pitralls i en breu també els penjaré. Però no tinc el dels Sables, em cau la baba.
Parlem d'això de 42 de 42, no és molt fort? Es pot fer? La meva feina m'ho permetrà?
Ai, ai, aiiii...!
Publica un comentari a l'entrada