12ª MARATHON DES SABLES 2008(MARROC)

Està bé que l´etapa 5 del MDS estigui mesurada com a marató (tot i tenint en conte que allà les mesures van com van) ja que a sobre que participes en una cursa d´ultradistancia pots afegir una cursa més a la llista de maratons: " dos pajarus dun tiru".
Queda clar que no es pot mirar el temps d´aquesta marató com a tal, ja que ni el terreny és adequat per a fer un bon temps, i portes una motxila que encara pesa 7 o 8 kg, a més de que l´última setmana abans d´una marató et dediques a reposar i menjar bé per estar apunt i aquí et plantes a la sortida a les 9 del matí amb 180 km els últims 4 dies i mal menjat i mal dormit. Les condicions ideals, vaja!!
Però deixem de sumicar i anem al que em d´anar que "para eso nos pagan" .

Com els altres dies, als volts de les 6 apareixen "els termites" i al crit de "yala yala" que no sé que vol dir, però si que significa, que en 2 minuts et quedes sense haima estiguis com estiguis. A partir d´aquí la rutina diaria d´escalfar aigua, afegir-hi el sobre de capuccino nescafe amb la lechera, menjar-me el sobre de muesly chocolatte, una ajupida ràpida per treure pes, netejar els peus, calçar-se, omplir els bidons etc etc per abans de les 9 a la sortida, escoltar el "briefing" diari de Patrick Bauer, cantar el "happy birthday" als que fan anys (cada dia algú), escoltar amb el cor petit el llistat d´abandons i aquí comença l´extasi diari: Musica a tota òstia d´AC-DC. El cor s´accelera, la gent comença a cridar, a botar, a desitjar-se sort...

Avui em trobo bé, molt bé. Ja no cal ser tant conservador, decideixo que sense passar-me als primers km però que avui aniré a cremar-ho tot. Vull fer un bon temps. Ja no cal conservar. Aniré a cremar tot el que em quedi de forces, no pararé a treure la sorra de les bambes encara que avui em surtin butllofes. És igual, ja tot és igual. Avui 42 i demà 17. Només 17 miserables quilometres. Res. El que fa uns anys quan vaig començar a córrer suposava un repte, 17 km, ufff, ara, després del que portem a les cames, ja no és res. Si fa falta els farem de cap-per-vall, o esgarrapant amb les ungles.

I finalment el tret de sortida: 5,4,3,2,1, GOOOO!!!

Surto tranquil però amb el convenciment d´anar apretant i a mesura que pasen els km així ho vaig fent. Al primer control coincideixo amb Josef Ajram, una autèntica màquina en proves d´ultrafons, i sortim del control junts. Ens saludem amb quatre paraules. Les justes per saber que ens desitjem sort i que ja ho tenim al sac. Anem uns km de costat tot i que jo estic convençut que quan ell vulgui apretar em deixarà, però em sento fort i amb ganes i faré els possibles per aguantar-lo.

De cop i volta una muntanya se´ns planta al devant. I que!!!. Jo no afluixo. Avui NO. En Josef es queda, potser el prudent seria afluixar, però no ho vull fer. Ho he de provar. Si punxo ja m´atraparà, penso, però ho he de provar.

Envoltat d´un sentiment d´eufòria vaig apretant el ritme i em trobo fort i ràpid. Les forces surten de no sé on, però surten. És increible. Vaig passant gent un rera l´altra i cada un que passo és com si li prengués la força i m´ajudés a anar a caçar el seguent. Passo la primera dona, la Didi Touda. Dec estar molt endevant, segur.

Passo els controls sense parar, just marcar la tarja i omplir aigua, i a córrer. Passen els km sense saber-ho. Aqui no estan marcats com a les maratons d´asfalt i just intueixes més o menys quants en portes i quants en falten.

De cop i volta veig el campament. Deuen faltar uns 2 o 3 km i porto menys de 4 hores. Apreto, acabo de cremar el que tinc, passo encara a algun corredor i volo!!! VOLO!!!! El sables és meu!!!

Com un esperitat travesso la linea d´arribada i m´enduc una agradable sorpresa. El 34. He sigut el 34 i em fan passar control de motxila, al costat de l´Aubeso. Al costat dels bons. Demano que m´ho repeteixin. No ho dec haver entès bé. Si, si, a la carpa del control de motxiles.

Dubto que oblidi mai aquests dies. No és només el que he viscut aquí, que ha estat molt intens. És el que he viscut preparant-ho. És el que ha viscut la gent que m´envolta. Ha sigut una època molt especial de la meva vida i tant jo com la meva familia l´hem viscut molt intensament.

Segur que tornaré al desert, segur!!