13ª EMPURIES 2008

Just acabat d´arribar del Marathon des Sables, encara amb la sang calenta i el record molt viu, em proposen de córrer la Marató D´Empuries.
Ja l´havia corregut l´any passat i hi vaig patir bastant ja que el diumenge abans havia fet la de Madrid, on havia patit bastant, ja que era la 5ª en 5 mesos i ja les cames ho començaves a trobar.
Vaig decidir apuntar-mi, també engrescat per la idea de que hi trobaria 3 companys del Sables, en Jesus i els 2 bombers, Xico i Jordi.
La idea primera era fer-la xino xano i més després d´assabentar-me que el dia abans havia d´anar a un casament, on el menú sol ser boníssim, però no és l´ideal per la vigília d´una cursa de 42 km.( i el menú líquid encara menys).
Així doncs, ritme comode des del primer moment, patint la calor( que després del sables no és excusa), disfrutant dels quilòmentres, del creuament amb la gent i aprofitant per animar en David, els Haima 9 i d´altres coneguts.
El patiment gros li va posar l´asfalt. Feia 8 mesos que no el tocava, i ho vaig notar, i tant si ho vaig notar. A partir del 25 hi havia muscles que me´ls trobava tensos i queixant-se de la duresa del terra. Però vaig acabar relativament bé, una mica d´agulletes a algun lloc, però bé.
La cursa en si és bastant aburrida, no té cap més encant que la sortida d´un lloc tant emblemàtic com les ruïnes d´Empuries i el pas per l´Escala, la resta no té cap encant, però per sort a l´arribada, quan més falta et fa, tens un últim quilometre de passeig peatonal amb bastanta gent que t´anima i t´empeny per acabar d´arribar, i tens el luxe de poder-te tirar de cap al mar, si tens el que s´ha de tenir, ja que l´aigua està freda de cu...llons
Al final 3:09, un temps discret però aconsseguit sense mirar el rellotge i la Marató nº13 al pot. No soc supersticiós, ja que dona mala sort, però caldrà fer-ne una altra aviat i tenir-ne 14.